Exposició Sueca

Exposició Espai Claros, Sueca
del 13 al 20 de Setembre'09

Espai Claros, Ajuntament de Sueca ( València )

OCELL, DONA, ARBRE, ENT
ALLÒ PRIMITIU, LA LOCALITZACIÓ, L'ARA I ALLÒ CÒSMIC

Un dibuix és una pregunta i un experiment llançat a la naturalesa i a un mateix a través d'ella; és un mètode d'acció, que no és regla però que pot desemmascarar les lleis per les quals es constitueixen les relacions, les del mateix dibuix, les d'un mateix i les del món.

Allò interessant no està en la forma sinò en la capacitat de suggestió, en la seva capacitat de gènesi. El dibuix és una conseqüència de l'acció de preguntes i reflexió. El treball d'execució és allò important, el meu estat anímic i els canvis que es produeixen en la meva ment en el transcurs del procés creatiu, convertint-se en una forma d'il•luminació en la vida.

M'emociona la capacitat de l'èsser humà per la creació, reproduir el gest de la naturalesa, crear espais on resideixi vida, expandir-se.

Pertànyer, integrar-se, espontaneïtat, velocitat d'execució i calma, instantaneitat, atzar, disciplina, ritual, comunió, vuit, simbiosis…

En el caminar dels meus dibuixos he trobat quatre conceptes que nutreixen, es conjuguen i obren noves portes; aquests són: allò primitiu, la localització, allò còsmic i l'ara.

Allò primitiu

M'identifique amb tot allò que contingui allò primitiu com un intent de buscar per mi mateixa l'essència comú i el nostre equilibri natural, el qual trobe perdut. Joan Miró deia que cal redescobrir les nostre fonts, la unió amb els nostres primers mons per tornar a nàixer en tots els creixements de l'èsser humà.

Allò primitiu com primera mirada, intentar veure les coses sempre per primer cop en tots els aspectes de la vida, no deixar d'aprendre.

Definició de veure:

“Veure: adonar-se, percebre alguna cosa amb els sentits o la intel•ligència. Entendre una cosa. Examinar. Mirar certa cosa amb atenció per assabentar-se d'ella. Mirar, investigar, experimentar o fer allò necessari per assabentar-se de certa cosa. “

La localització

També m'interessa el concepte de localització entés com una forma d'estudiar la nostra posició al món, tenint en compte quan vam nàixer, on, qui foren els nostres avantpassats, la nostra cultura i visió cap allò desconegut… Ens desenvolupem en un mitjà que fem i ens fa. Per aquesta raó en les meves creacions incorpore objectes trobats a la terra, les ciutats, els containers, en nius d'animals… com una forma de pertànyer, d'unió simbiótica al meu punt de localització, i també amb les persones, animals i coses que viuen en ell.

Tenint en compte que tot està unit, la localització es troba amb allò primitiu a través dels objectes recopilats del passat, que ens expliquen els canvis i les mancances; el que es faça avui probablement quedarà per al futur. Fluir.

Fluir en el temps i l'espai, per això considere de valor cadascun dels dibuixos que realitze; cada dibuix és l'expressió de cada moment i d'aquesta forma tota l'obra té una evolució en el temps, cada dibuix guarda una relació, té un transcurs lògic i semblant a l'acció de viure.

Així considere el meu treball un procés orgànic, que requereix de constant atenció al present així com el transcurs del temps per créixer.

L'ara

…

Allò còsmic

Michael Foucault cita de Crollius ( 1608):

“Este punto es el hombre: está en proporción con el cielo, y también con los animales y las plantas, lo mismo que con la tierra, los metales, las estalactitas y las tormentas. Erguido entre las faces del mundo, tiene relación con el firmamento ( su rostro es a su cuerpo lo que la faz del cielo al éter; su pulso palpita en sus venas como los astros circulan según sus vías propias; las siete aberturas forman su rostro lo que los siete planetas del cielo); pero equilibra todas estas relaciones y se las reencuentra, similares, en la analogía del animal humano con el mundo que habita: su carne es tierra, sus huesos, rocas; sus venas, ríos; su vejiga, el mar y sus siete miembros principales, los siete metales que se ocultan en el fondo de las minas.”

Que l'home estigui suspès a l'univers no és una comprensió de caràcter mental, és una experiència vital de la qual ens sentim separats. És important pensar en els estels, galàxies, gravetat, en les accions naturals: pluja, vent, tempesta... i en la màgia, imitativa o contaminant. És important pensar-hi com forma d'unió; ens sentim buits quan en realitat estem participant d'un èsser ple i etern. Hem perdut la capacitat d'invocació i agraïment a la vida, així com ho van fent cultures tribals. Dibuixar el foc i sentir cremar-se, com bé deia Tàpies, és un acte “d'estar” en el mitjà, la reserca febril, igual que la sexual de simbiosi amb el tot.

“Només hi ha un gran individu, el tot.” Diderot

En la meva búsqueda he trobat quatre companys, l'ocell, la dona, l'arbre i l'ent; en ells s'investiga sobre lo primitiu, la localitzacio, allò còsmic i l'ara, m'ajuden a “estar” en l'estat “obert”, una forma d'alineació amb el món.